Reseña/Opinió de "La plaça del diamant"`- Mercè Rodoreda

SINOPSIS:

La Plaça del Diamant és una novel·la apassionant i ambiciosa. Poques vegades s'ha escrit en la nostra llengua amb una poeticitat tan senzilla i amb una ironia tan dramàtica. Natàlia, la protagonista, ens explica la seua vida marcada per l'opressió i la necessitat d'alliberar-se'n. Una història individual que es transforma en imatge d'una època agitada. Potser per això, i pel seu abundant simbolisme, és una de les novel·les més importants de la literatura europea del segle XX.

Feia ja molt de temps des que jo vaig voler llegir aquest llibre quan el vam comentar a classe. Va ser tota una sorpresa. Vam parlar de la seua autora i la seua obra però no vam llegir cap llibre. Quina desil·lusió! Finalment aquest llibre va arribar a les meues mans gràcies al meu professor. Ja era la hora. Anava a llegir La plaça del diamant. 

Hacia ya mucho tiempo desde que yo había querido leer este libro cuando lo comentamos en clase. Fue toda una sorpresa. Hablamos de su autora y de su obra pero no leímos ningún libro. ¡Qué desilusión! Finalmente este libro llegó a mis manos gracias a mi profesor. Ya era hora. Iba a leer "La plaça del diamant".

Per començar diré que aquest és un llibre diferent de tot el que habeu llegit a la vostra vida. És un llibre de sentiments i de psicológia. La nostra protagonista es Natàlia/Colometa. Ella es una noia normal de Barcelona fins que coneix en Quimet. A ella li agrada Quimet i deixa el seu promès per casar-se amb ell. Aleshores es quan naix Colometa.

Foto Iratxe A

Para comenzar diré que este es un libro diferente de todo lo que habéis leído en vuestra vida. Es un libro de sentimientos y de psicologia. Nuestra protagonista es Natàlia/Colometa. Ella es una chica normal de Barcelona hasta que conoce a Quimet. A ella le gusta Quimet y deja a su prometido para casarse con él. Entonces es cuando nace Colometa.

Com m'agradaria deixar per al final l'anàlisi dels personatges parlaré primer de l'estil de l'autora. Mercè és única escribint. A classe vam analitzar el primer capítol d'aquesta obra i vam arribar a aquestes conclusions:

• Abundància de comparacions. "I en Quimet, al cap d' anys, encara ho explicava com si fos una cosa que ens acabés de passar, se li va trencar la cinta de goma i corria com el vent..."
• Polisíndeton. "I va dir que m' havia dit que al cap d' un any seria la seva senyora i que jo ni me l' havia mirat, i el vaig mirar i aleshores va dir, no em miri així, perquè m' hauran de collir de terra, i va ser quan li vaig dir que ell tenia els ulls de mico i vinga a riure."
• Abundància de colors: blanc, vermell, color de canari, verd, color de fusta de rosa...
• Símbols: coloms.
• Repeticions léxiques: "(...) que no el deixés i que no el deixés i que no el deixés."
• El diàleg està dins de la narració: "Em vaig topar amb una cara que de tan a prop que la tenia no vaig veure prou bé com era, però era la cara d' un noi. És igual, em va dir, jo en sé molt i n'hi ensenyaré." 

Como me gustaría dejar para el final el análisis de los personajes hablaré primero del estilo de la autora. Mercè es única escribiendo. En clase analizamos el primer capítulo de esta obra y llegamos a estas conclusiones:

• Abundancia de comparaciones. "I en Quimet, al cap d' anys, encara ho explicava com si fos
  una cosa que ens acabés de passar, se li va trencar la cinta de goma i corria com el vent..."
• Polisíndeton. "I va dir que m' havia dit que al cap d' un any seria la seva senyora i que jo ni me l' havia mirat, i el vaig mirar i aleshores va dir, no em miri així, perquè m' hauran de collir de terra, i va ser quan li vaig dir que ell tenia els ulls de mico i vinga a riure."
• Abundancia de colores: blanc, vermell, color de canari, verd, color de fusta de rosa...
• Símbolos: coloms.
• Repeticiones léxicas: "(...) que no el deixés i que no el deixés i que no el deixés."
• El diálogo está dentro de la narración: "Em vaig topar amb una cara que de tan a prop que la tenia no vaig veure prou bé com era, però era la cara d' un noi. És igual, em va dir, jo en sé molt i n'hi ensenyaré."

  

  Mercè Rodoreda a/en La plaça del diamant

Sens dubte açó ajuda a que el llibre siga tan meravellós com és i que els personatges siguen tan humans. Natàlia evoluciona molt. Té que aguantar a Quimet i més tard la Guerra i a més sempre ha estat dominada per un home que li ha dit el que havia de fer. Però cap al final anem descobrint a Natàlia i no a Colometa que ha sigut creada per Quimet. 

Sin duda esto ayuda a que el libro sea tan maravilloso como es y que los personajes sean tan humanos. Natàlia evoluciona mucho. Tiene que aguantar a Quimet y mas tarde la Guerra y además siempre ha estado dominada por un hombre que le ha dicho lo que tenía que hacer. Pero hacia el final vamos descubriendo a Natàlia y no a Colometa que ha sido creada por Quimet.

Fotograma de la peli.

" Estava cansada; em matava treballant i tot reculava. En Quimet no veia que necessitava una mica d'ajuda en comptes de passar-me la vida ajudant, i ningú no s' adonava de mi i tothom em demanava més com si jo no fos una persona"

El final és apoteósic. Sens dubte ha sigut el millor. M'ha sorprés la desesperació a la que arriva la nostra protagonista i les grans penúries. El que també m' ha agradat ha sigut la gran ambientació a la República, la Guerra Civil i la Posguerra. Cap destacar també els meravellosos personatges secundaris con la senyora Enriqueta, Mateu i Cintet que fan un gran paper a la història. 

El final es apoteosico. Sin duda ha sido lo mejor. Me ha sorprendido la deseperación a la que llega nuestra protagonista y las grandes penurias. Lo que también me ha gustado ha sido la gran ambientación en la República, la Guerra Civil y la Posguerra. Cabe destacar también los maravillosos personajes secundarios como la senyora Enriqueta, Mateu y Cintet que hacen un gran papel en la historia. 

Aquest llibre és obligatori. Màgic i fantàstic. Ho recomane a tot el món. Cinc de Cinc corones!

Este libro es obligatorio. Mágico y fantástico. Se lo recomiendo a todo el mundo. Cinco de Cinco coronas!

Estatua de Natàlia a/en La plaça del diamant

"I entre glop i glop de cafè encara em va dir que la història més valia llegir-la en els llibres que no pas escriure-la a canonades. Jo l' escoltava molt parada perquè veia un altre Cintet, i vaig pensar que la guerra canviava els homes."

"I vivíem. Encara vivíem." 

Iratxe A.